Direcció i música:
Xavier Maristany
Els vents de la bandaÈria dibuixen un espai sonor en constant moviment, un viatge acústic que, per una vegada, roba protagonisme a la imatge visual. Un no lloc, una estança sonora que descobrim dintre nostre. Estirats, en la foscor de l’escenari del teatre, sense altra cosa que el so, ja gairebé ni música: escoltar, però no amb les orelles sinó amb la panxa, des d’aquell estat semiconscient que hi ha just abans d’adormir-se. Buidar, retrobar aquell silenci que havíem sentit abans de néixer, ressò uterí. Remor record. Migdiada. La bandaÈria intervé en l’espai
públic amb sis instruments de vent. No toca damunt escenaris "italians",
convencionals, amplificats. La seva música està pensada
per al lloc i el dia on sonarà. Directa. |
|